RELISTEN
DESCRIPCIÓ
Es tracta d’un estudi per validar l’eina Relisten, un programari d’intel·ligència artificial generativa desenvolupat per Recog Analytics que permet generar automàticament notes clíniques estructurades a partir de la conversa entre professional i pacient.
AUTORS
Josep Vidal-Alaball, Carlos Alonso, Daniel Hugo Heinisch, Alberto Castaño, Encarna Sánchez-Freire, María Luisa Benito Serrano, Carla Ferrer Pascual, Ignacio Menacho, Ruthy Acosta-Rojas, Odda Cardona Gubert, Rosa Farrés Creus, Joan Armengol Alegre, Carles Martínez Querol, Marina Moreno-Martinez, Mercè Gonfaus Font, Silvia Narejos, Anna Gomez-Fernandez.
ENLLAÇ PUBLICACIÓ
https://ai.jmir.org/2026/1/e80549
OBJECTIUS
Objectiu principal
Avaluar la satisfacció percebuda dels pacients i dels professionals, així com la qualitat percebuda de l’atenció, en consultes on s’utilitzi Relisten.
Objectius secundaris
- Mesurar el temps dedicat a la documentació clínica en les consultes amb Relisten.
- Analitzar l’experiència dels professionals i la seva satisfacció amb l’eina.
- Avaluar la qualitat de les notes clíniques generades automàticament, incloent-hi la càrrega de revisió necessària per part del professional.
- Identificar els principals tipus d’errors detectats pels professionals en les notes generades per la IA.
METODOLOGIA
-
1
Es va dur a terme una prova de concepte multicèntrica en centres d’atenció primària de Catalunya. Hi van participar professionals de medicina familiar i infermeria, i pacients adults atesos en consultes presencials en català o castellà.
-
2
Els centres participants van incloure CAP Amposta, CAP Artés, CAP Centelles, CAP Moià, CAP Plaça Catalunya de Manresa, CAP Sallent, CAP Súria, CAP Vilafranca Nord i el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra.
-
3
Els pacients s’assignaven de manera alternant a consultes amb Relisten o a consultes de pràctica habitual. En el grup d’intervenció, la consulta era enregistrada amb l’eina i el professional no escrivia la nota durant la visita, sinó que revisava i editava posteriorment la nota generada automàticament. En el grup control, el professional documentava la consulta segons la pràctica habitual.
-
4
L’estudi va recollir enquestes de satisfacció dels pacients i dels professionals, temps de processament i revisió de les notes, i indicadors de qualitat de la transcripció. La qualitat inicial de les notes es va estimar mitjançant la distància de Levenshtein entre la nota generada i la versió corregida pel professional, expressada com a paraules corregides per minut de consulta. També es va fer una categorització qualitativa dels errors comunicats pels professionals: omissions, addicions no justificades o al·lucinacions, errors terminològics o numèrics, errors de context o significat, i problemes d’estil o format.
RESULTATS
444 visites
Registrades durant el període d'estudi.
289 pacients
Van respondre les enquestes de satisfacció: 161 corresponien al grup d’intervenció amb Relisten i 128 al grup control.
També es van obtenir 213 valoracions de professionals, principalment de medicina familiar.
4 sobre 5
La satisfacció dels pacients va ser elevada en tots dos grups, amb puntuacions mitjanes generalment superiors a 4 sobre 5.
No es van observar diferències estadísticament significatives entre les consultes amb Relisten i les consultes de pràctica habitual.
Això indica que l’ús de l’eina no va tenir un impacte negatiu en l’experiència percebuda pels pacients.
Qualitat de l'àudio
Els professionals van valorar positivament la qualitat de l’àudio i de la transcripció.
En medicina familiar, la qualitat de l’àudio va obtenir una puntuació mitjana de 9,06 sobre 10 i la transcripció de 8,14 sobre 10.
En infermeria, les puntuacions van ser de 7,62 sobre 10 per a l’àudio i de 6,93 sobre 10 per a la transcripció.
Globalment, el camp corresponent a la història clínica va obtenir una puntuació mitjana de 8,01 sobre 10, i la resta de camps de 7,73 sobre 10.
Temps
En el grup d’intervenció el temps mitjà de processament de l’eina va representar el 6,63% de la durada de la consulta, mentre que el temps de revisió per part del professional va representar el 15,2%.
El processament era asíncron i no interferia directament amb l’activitat assistencial. No obstant això, no es va poder fer una comparació directa robusta amb el grup control perquè més del 80% dels enregistraments del grup control no van ser vàlids per mesurar de manera fiable el temps de documentació.
Errors
La càrrega de revisió de les notes generades va ser baixa en la majoria de casos: el 75% de les mostres requerien menys de 24 paraules corregides per minut de consulta, i el 26% de les notes no van requerir cap edició. Això suggereix una bona qualitat inicial de les notes generades automàticament.
L’anàlisi qualitativa dels errors va mostrar que els errors de context o significat van ser els més freqüents, amb un 38,7% de les mencions, seguits dels errors terminològics o numèrics, amb un 19,4%, les omissions, amb un 15,6%, i els problemes d’estil o format, amb un 8,1%. Les addicions no justificades o al·lucinacions van ser poc freqüents, amb un 7,5%.
L’estudi conclou que la implementació de Relisten en l’atenció primària catalana és factible, ben acceptada pels professionals i no afecta negativament la satisfacció dels pacients.
Els resultats donen suport a l’ús d’aquest tipus d’eines com a sistemes d’ajuda a la documentació clínica, però no com a substituts del judici professional.
Cal remarcar que, per les limitacions de la mostra i la manca de dades comparatives robustes sobre temps de documentació en el grup control, són necessaris assaigs clínics aleatoritzats i amb més potència estadística per confirmar-ne l’impacte sobre la qualitat assistencial i l’eficiència del sistema.